De cafès i moments…

Moment del cafè d’aquest matí amb @mimarqui al “Cau de les Arts” d’Esplugues

A veure si quedem, no? Molaria veure’ns i fer un cafè, no? Ens truquem i fem una xerradeta, no?

Aixeca’t i continua lluitant…

La vida és un joc en què a vegades toca guanyar i a vegades toca perdre. Dintre d’aquest joc, com a qualsevol altre, intervenen tot un seguit de factors que condicionen el desenvolupament de la partida, de la teva partida.

Una capsa de sorpreses…

“Vols deixar ja el telèfon i relacionar-te amb la gent?””Mira’l, tot el dia enganxat al mòbil”. Aquestes i altres són les frases que hem de sentir els qui, d’alguna forma, vivim a mig camí entre els nostres dos mons: real i virtual.

Quan jo vull… O quan ell no vol…

El meu cervell és una màquina que treballa a jornada completa, que duu a terme un munt de tasques per a facilitar-me el dia a dia. És l’encarregat de recordar-me totes aquelles coses que he de fer cada dia i d’emmagatzemar tota aquella informació que em podrà ésser necessària en un futur.

Ella és vida

Creativitat… La meva? Doncs lluita per sobreviure contra un gran adversari, el meu instint de supervivència. Aquell instint que m’impedeix, tot sovint, cercar una altra forma de fer les coses. Aquell sisè sentit… L’instint que, empès per la lògica més absoluta, intenta fer-me agafar sempre el camí més fàcil. Aquell instint que em diu: “Xavi, no et compliquis!”.

Què tal si em vens el teu producte?

Ja fa temps que miro el món amb escepticisme. Diria que una mica… Però estaria mentint… El meu desencís amb molts àmbit de la nostra societat és total.

S’ha instaurat, ara ja fa temps, la creença que per a poder vendre el teu producte has d’atacar durament l’altre. No es tracta tant d’exposar el valor dels nostres arguments sinó que el joc consisteix a criticar l’altre amb tanta crueltat com ens sigui possible amb l’estranyíssima convicció que, no sé per quin motiu, aquest fet implicarà una millora de la nostra imatge.

Compro temps…

Una paradoxa… Doncs és allò que em fa trontollar el cap, cada vegada que em plantejo la vida, els meus raonaments es barallen entre ells. No és el sí o el no, és el sí que em porta al no i el no que s’acaba convertint en un sí. O serà el si de tot plegat?

Nulla sarà lo stesso da ora

“Yo soy así y no puedo cambiar”. Desde ya, me declaro muy fan de esta expresión. La he escuchado tantas veces que creo que ese es el motivo de que se haya convertido en una verdad absoluta para muchísimas personas…

Des de ben petit

Des de ben petit sempre he pensat que hem nascut per aprendre, dels altres i de nosaltres mateixos. El món gira, gira amb capritx. El temps no s’atura. El rellotge continua marcant les hores, els minuts i els segons. Cada dia dona pas a una nit.