La perfecta imperfecció

IMG_3877
Avui, vull parlar-vos d’algú de qui crec que puc dir que és un molt bon amic. Algú amb qui he hagut d’aprendre a conviure i a qui a vegades, no ho puc negar, he arribat a qüestionar seriosament i, fins i tot, a odiar! Continua llegint

Anuncis

Cómo convertirse en una #tuitstar

Sin título-4

Sin necesidad de pensar mucho, todos conocemos a alguien que lo ha llevado a cabo la práctica que voy a explicar a continuación.

Hace poco escribí acerca de los cazadores de followers. Hoy lo hago al respecto de sus “primos gemelos” en esto de Twitter.

Si quieres ser una #tuitstar, aquí te dejo este práctico tutorial de como hacerlo en tres cómodos pasos: Continua llegint

De cómo la vida te hace protagonista o actor secundario…

Mirando al mar

En la vida hay momentos cumbre, situaciones de aquellas en las que parece que, si tú lo decides, el mundo se para. Es como una especie de energía interior que te puede llegar a hacer creer que eres importante, que sin ti la cosa no funciona y que, en caso de que por alguna extraña razón llegara a funcionar, lo haría en unas condiciones claramente peores. Continua llegint

Aprenent a callar i escoltar…

Aprenent a callar...

Porto dies amb el cap donant voltes, girant i girant al voltant de la idea de seguir millorant la meva capacitat per a escoltar i entendre els altres. Per callar una mica més i incrementar el percentatge d’atenció vers el que m’envolta. I, qui és el culpable? Doncs, parcialment, Kenneth J. Gergen i el seu llibre “Reflexiones sobre la construcción social”. Continua llegint

Ella és vida

Creativitat… La meva? Doncs lluita per sobreviure contra un gran adversari, el meu instint de supervivència. Aquell instint que m’impedeix, tot sovint, cercar una altra forma de fer les coses. Aquell sisè sentit… L’instint que, empès per la lògica més absoluta, intenta fer-me agafar sempre el camí més fàcil. Aquell instint que em diu: “Xavi, no et compliquis!”. Continua llegint

Què tal si em vens el teu producte?

Ja fa temps que miro el món amb escepticisme. Diria que una mica… Però estaria mentint… El meu desencís amb molts àmbit de la nostra societat és total.

S’ha instaurat, ara ja fa temps, la creença que per a poder vendre el teu producte has d’atacar durament l’altre. No es tracta tant d’exposar el valor dels nostres arguments sinó que el joc consisteix a criticar l’altre amb tanta crueltat com ens sigui possible amb l’estranyíssima convicció que, no sé per quin motiu, aquest fet implicarà una millora de la nostra imatge. Continua llegint