Els límits ètics de la propaganda política

Fa pocs dies, vaig viure en primera persona una experiència força desagradable. Sortint de la feina, vaig sentir algú cridant perquè li havien sostret el telèfon mòbil. No vaig poder estar-me i vaig perseguir-lo fins a enxampar-lo per, tot seguit, trucar als Mossos d’Esquadra.

Fins aquí, tot normal. Ciutadà que intenta que al seu barri no es produeixin furts i situacions que el debilitin (un altre dia, parlem al respecte).

Els problemes arriben quan descobreixo aquesta publicació a Facebook:

PxC

Història publicada a la pàgina de Facebook del grup “polític” de PxC de Santa Coloma de Gramenet

Davant d’aquests fets, la meva resposta ha estat aquesta:

Resposta a la publicació de PxC a la seva pàgina de Facebook

Resposta a la publicació de PxC a la seva pàgina de Facebook

Aquest fet m’obliga a reflexionar al voltant de com alguns polítics manipulen de forma greu els fets i la informació. Em preocupa, i molt, com es segueix utilitzant, des d’alguns partits, el discurs de la por.

I el més greu de tot, em fa tremolar el fet de pensar que pugui haver gent d’aquest tipus, gent sense escrúpols disposada al que sigui per tal de gratar uns quants vots a les properes eleccions municipals.

Vergonya, això és el que em fan sentir. Vergonya de com de mesquí pot arribar a ser l’ésser humà quan s’ho proposa.

“Primer els de casa” diuen, oi? Doncs si ells són els de casa, jo no hi vull viure.

3 pensaments sobre “Els límits ètics de la propaganda política

  1. Xavi,
    Gràcies per ser ciutadà i que posis el teu granet de sorra per fer de Santa Coloma una ciutat en la qual dona gust pertenyer.
    No vull entrar, com a responsable del Servei de Mediació, en les provocacions, ja històriques, de personatges que no mereixen la pena i que fan de la seva incultura i mala llet, modus vivendi.
    El millor que podem fer és no fer publicitat d’aquesta colla de xenòfobs, racistes i feixeistes que a més tenen els dies comptats a la nostre ciutat.

    M'agrada

  2. Encara estic flipant, no es pot ser més malintencionat…la por és un enemic molt poderós i qui la fomenta tendenciosament pot fer molt de mal. És tan fàcil crear crispació i desconfiança en aquest terreny, i tan lent i difícil establir les normes per a una bona convivència.
    Queda clar que alguns són capaços de tot “Por un puñado de votos”. Et felicito per la resposta, avui en dia ens empassem qualsevol noticia que aparegui a les xarxes, hauríem de ser més cautes….

    M'agrada

Deixa un comentari