El dia del pare

Avui és un dia molt especial. Diuen que aquesta data neix un bon dia que la filla del senyor Henry Jackson Smart decideix fer-li un homenatge com a agraïment per haver cuidat d’ella i dels seus 5 germans després de la mort de la seva dona. Aquesta celebració es du a terme en dates variables en funció del país. Aquí, es celebra avui.

Doncs bé, fins fa ben poc, aquesta era una data en què jo felicitava al meu pare i li agraïa tot el que ha fet (i segueix fent per mi) a la vida. Sí, el meu pare és un gran home!

Tot això va canviar arran del naixement de la Vera. Des d’aleshores, aquesta data va adquirir un nou significat per a mi. No tindria sentit arribar a aquest data i fer cap mena de celebració si no sentís que m’hi estic dedicant a fons, que cada dia intento que la petita Vera sigui més feliç. No hi hauria res a celebrar si la Vera no estigués creixent en un ambient divertit, distés i d’amor.

Aquesta data és, ara mateix, una responsabilitat. Però una responsabilitat de les que m’agraden. Em serveix per fer balanç, per analitzar quines coses puc millorar, per pensar com puc fer més feliç a la petita Vera.

Per descomptat, aquest viatge és més fàcil si el fas al costat d’algú que t’estima. D’algú que també creu que la Vera és el nostre eix vertebrador, el que omple de sentit les nostres vides. Aquest algú és la Jan i puc afirmar que és una companya de viatge excel·lent.

Junts, compartim amb la Vera tots els seus moments de joc, les aventures, el seu aprenentatge, la seva manera de descobrir el món (i el menjar); li posem música cada matí i l’observem mentre es desperta; la fem riure i, encara que soni estrany, parlem amb ella… ^_^

Doncs bé, pel dia d’avui, la Jan ha decidit que no aniria a cap botiga a comprar-me un gadget pel mòbil o alguna samarreta. No, ha decidit fer-me eriçar la pell i ha dedicat un munt d’hores a construir un llibre preciós. Un llibre ple de fotos de moments que hem viscut la Vera i jo des del seu naixement amb textos escrits com si estiguessin narrats en primera persona per ella mateixa.

A aquest post l’acompanya la portada. L’interior, amb el vostre permís, me’l reservo per mi.

Sí, ser pare és una responsabilitat enorme però mola, mola molt. Espero que, amb els pas dels anys, la Vera pensi de mi aquestes coses tan meravelloses que la Jan ha escrit al llibre.