Aprenent a callar i escoltar…

Aprenent a callar...

Porto dies amb el cap donant voltes, girant i girant al voltant de la idea de seguir millorant la meva capacitat per a escoltar i entendre els altres. Per callar una mica més i incrementar el percentatge d’atenció vers el que m’envolta. I, qui és el culpable? Doncs, parcialment, Kenneth J. Gergen i el seu llibre “Reflexiones sobre la construcción social”.

És un fet que, amb massa freqüència, ens agrada criticar les conductes dels altres. Qüestionar la seva manera de fer i fins i tot jutjar les seves accions tot sentenciant que estan equivocats i que, com no podia ser d’altra manera, nosaltres ho faríem o ho hauríem fet millor!

Permeteu-me que ho dubti. No sóc capaç d’emmagatzemar al meu cervell quantes vegades m’he enrocat en un posicionament i al cap del temps, amb el pas dels dies, he pogut comprovar que allò que jo donava per fet no era d’aquella manera. Hi ha hagut algun cop en què he pogut veure que estava totalment equivocat i que li he discutit a algú quelcom quan tenia els seus motius i, aquests, eren totalment legítims.

“La soberbia nunca baja de donde sube, porque siempre cae de donde subió” Francisco de Quevedo

Habitualment faig l’exercici, molt saludable per a mi, de riure de mi mateix, de les meves ‘afirmacions majestàtiques’ i de la meva actitud en determinades ocasions.

He pogut descobrir, amb el pas dels anys, que aquesta autocrítica m’ha permès anar polint la meva conducta vers els altres. M’ha ajudat a aprendre a parar més atenció a les circumstàncies dels que m’envolten, als seus motius, a les seves problemàtiques… Em serveix, i molt, per a intentar no qüestionar als altres fins que no complemento la informació.

En essència  intento no permetre que la meva ignorància acabi afectant la percepció que tinc del meu entorn.

“El secreto de la sabiduría, el poder y el conocimiento es la humildad” Ernest Hemingway

He de confessar que, de tant en tant, encara caic en la crítica gratuïta dels altres i en aquell punt d’altivesa que ens fa menys grans i que ens allunya dels altres. Cada vegada que això passa, torno a revisar els meus mecanismes per tal de continuar amb el procés de millora… Per tal de ser més humil…

Conscient que aquest és un camí llarg i que queda molt per fer, seguiré millorant el meu jo i aprenent a callar i escoltar

Foto: Natalia Limones

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s